Fase d'observació
21/11/11
Sembla llunyana aquella plujosa tarda de juliol (quin any més boig) en que vaig decidir fer el salt cap al món de l'educació, i encara no fa ni mig any. I ara, de cop, em trobo plantat davant de les escales de l'institut a on faré les pràctiques d'aquest màster que m'ha de servir per ser, si l'univers m'ho permet, professor d'institut. Com sempre i per no perdre bons costums, el primer dia arribo força abans. Malaltissa, m'atreviria a dir, aquesta obsessió que tinc per la puntualitat.
M'havia decidit per l'IES Goya del Guinardó per recomanació d'una amiga que va acabar magisteri no fa encara un any. Me n'havia recomanat tres, un dels quals em quedava massa lluny del pis i un altre que sembla ser que era el que tothom volia. Així doncs, vaig decidir-me pel Goya. Però avui em sembla que l'elecció no té tant d'atzarosa com em semblà en un principi. Primera sorpresa: Barcelona, aquesta ciutat que m'ha acollit durant gairebé sis intermitents anys (qui ho hagués dit!) plantada als peus del meu institut. Quina vista! Si fins i tot sembla una ciutat amable des de la distància...
L'Eulàlia ens rep a mi i a l'Antonio a l'entrada. Ella serà la nostra cicerone durant ben bé dues setmanes. La primera hora és francament frenètica: noms, llocs i dades que van saltant davant meu. La professora de Biologia. El de Física. La de Química. El conserge. I tants altres. I la certesa que em costarà dies d'aprendre a situar-me físicament i humanament entre els passadissos del Goya. El tracte de tothom és afable, cosa que s'agraeix quan ets foraster en un lloc tant poblat.
I per fi, el moment que més nerviosisme m'havia causat des de feia ja dies: l'entrada a l'aula. Em sorprèn l'acollida. Se'ns presenta i seiem al final de tot, a la talaia de l'observador novell. Qui hagués dit mai que la primera classe a la que assistiria seria de mineralogia. Jo, que mai he tingut un interès especial pels minerals... No és precisament una classe típica, el tema dels minerals el presenten els propis alumnes per mitjà de powerpoints, potser per evitar que la feixuguesa que comporta aquest tema tant pel professor com per l'alumne. En un moment de la classe, l'Eulàlia explica perquè a les vaques se'ls hi dona sal. Curiós dia el d'avui: un cert regust de nostàlgia no acaba d'abandonar-me. Tanmateix, visitar llocs que evoquen temps passats té aquest efecte: aquells racons que mai havia viscut em semblen estranyament familiars i tot té regust de magdalena.
No fa ni una hora que sóc a l'institut i ja m'adono d'una de les seves fortaleses: la coordinació entre professorat, coordinadors de cicle, tutors i tots els agents integrants del cos docent. Admirable, certament. A la reunió de tutors de tercer i quart a la que assistim, la sensació que em queda és senzillament aquesta: hi ha cultura de centre. I tots sabem com arriba a costar que això succeeixi!
La següent classe també és bastant sorprenent: per primera vegada m'endinso en un quart d'ESO des de fa ja força temps. M'agrada la relació que l'Eulàlia té amb els alumnes: prou propera per permetre la sinceritat i l'humor però prou distant per no esdevenir una caricatura del principi d'autoritat de la figura del professor.
Buidada ja l'adrenalina i calmades les pors i tensions, pujo a l'autobús amb la sensació d'haver encertat.
La següent classe també és bastant sorprenent: per primera vegada m'endinso en un quart d'ESO des de fa ja força temps. M'agrada la relació que l'Eulàlia té amb els alumnes: prou propera per permetre la sinceritat i l'humor però prou distant per no esdevenir una caricatura del principi d'autoritat de la figura del professor.
Buidada ja l'adrenalina i calmades les pors i tensions, pujo a l'autobús amb la sensació d'haver encertat.
22/11/11
El segon dia comença ja amb més calma. No té el component d'estrès de la primera vegada però tot i així, són encara uns quants els grups que no he conegut i que per tant, desconec. Però comencem el dia d'una manera diferent: a segon d'ESO, acompanyant la professora de Ciències que hi imparteix la matèria. L'aula s'assembla cada vegada més a allò que ens havien marcat com a model a la universitat: treballs en grup, importància del treball pràctic com a mitjà de comprensió de la teoria i una gestió de l'aula impecable. Una de les llibertats que ens ha donat l'Eulàlia és la possibilitat d'assistir a classes d'altres nivells i assignatures, opció que s'agraeix fortament, no perquè no trobi que les seves siguin interessants (que ho són) sinó per poder veure diferents metodologies i maneres de treballar. En definitiva, enriquir la nostra estada de pràctiques.
La Carolina, la nostra mentora temporal, em sorprèn gratament. Té aquella manera de treballar dels mestres: entregada, imaginativa, amb mà dreta quan convé i capaç de gestionar l'aula. La pràctica d'avui (allò tant repetit al màster i tant poc aplicat en el meu record, les pràctiques a l'aula!) és senzilla però útil. Es tracta de simular diferents plegaments i falles de l'escorça amb plastilina amb l'objectiu de repassar els conceptes clau de cara a l'examen. Per primera vegada, ajudo a un alumne a fer alguna cosa. És una sensació estranya: ells, tant tranquils i tant normals i jo, fet un sac de nervis. Però crec que malgrat la timidesa inicial, supero una nova prova, un nou entrenament.
De nou amb l'Eulàlia, repetim la mateixa classe del dia anterior però amb un altre grup. Em quedo sorprès quan enlloc de veure una repetició exacte la classe, aquesta és diferent, no sabria dir si de més o menys nivell, però si certament diferent. Un dejà vu parcial, podríem dir. Admiro la gent que és capaç de reinventar-se encara que hagin de repetir el mateix un cop i un altre: capacitat d'adaptació lamarckiana, en aquest cas, totalment científica. M'agrada cada cop més la velocitat i la dinàmica de les classes: el tema no és una fortalesa inexpugnable d'on res s'escapa i res arriba, és un fluir constant de referències a coses ja tractades i relacions amb els fenòmens del món que existeix més enllà del llibre de text. Segueixo reflexionant sobre la maduresa de la relació entre l'Eulàlia i els seus alumnes, inclús aquells que són més moguts.
Per primer cop des de que sóc al Centre, he pogut observar l'inici d'un tema nou. En aquest cas, a la classe de primer de batxillerat a la que he assistit a continuació del quart d'ESO. Tot i que l'ús del llibre em sembla abusiu en un començament, m'adono que la puntualització de conceptes i la síntesi en un esquema a la pissarra disten força del concepte de classe magistral, malgrat poder considerar la docència de l'Eulàlia com una barreja de classe magistral i classe interactiva, si bé qui dirigeix la classe és clarament l'Eulàlia. Es tracta d'una classe de presentació del que es treballarà a les següents sessions (un cop hagin acabat amb les presentacions, que avui no han pogut fer per tenir assignada una aula sense projector)
Però la classe que més em sorprèn del dia no és aquesta: és el crèdit variable de tercer d'ESO a on s'usa el cinema per tractar temes ambientals i de la ciència en general, la qual passem veient Local Hero. Un cinèfil com jo hauria xalat com pocs d'haver pogut fer un crèdit variable així!
L'última classe del dia és una mica diferent: una classe de Química de quart d'ESO. I ho sap tothom i és profecia: al final de la jornada laboral, ningú no toca ni a quarts ni hores. Els alumnes, amb alguns dels quals havia coincidit poques hores abans, semblen exaltats pel còctel de gana i cansament que destarota a la professora que amablement ens ha permès d'assistir a la seva classe. No els perd, ni retornen a l'estat salvatge primigeni de l'home, però el grau d'atenció és baix i els esforços de la professora són, en alguns moments, balders. M'adono de la cara fosca però alhora motivant de la professió: tractem amb grups d'humans en el zènit de la seva transformació vital, i això es nota. I sobretot a darrera hora, a la qual he de reconèixer que jo també he arribat baldat.
23/11/11
Un dels grans problemes del timming de les pràctiques ha estat sens dubte la coincidència amb l'època d'avaluació. Per una banda, és enriquidor veure com els professors preparen els exàmens, però, per l'altra, ens fa perdre molt temps d'observació de la classe en ple funcionament. És el cas de la classe de Ciències de la Terra de segon de Batxillerat a la que assisteixo a primera hora del dia més llarg de la setmana. La preparació per l'examen consisteix bàsicament a treballar de forma cooperativa un tema que sempre s'havia evitat quan jo era alumne: la interpretació de taules i gràfics. La importància de llegir bé que tants cops obvien alguns professors és una constant en les indicacions de l'Eulàlia. Novament,la relació constant de conceptes treballats amb exemples de la vida real. Llegir i interpretar. Pensar i deduir. I així fins a selectivitat.
Avui el grup de primer de Batxillerat de Ciències de la Terra, ha acabat amb les presentacions orals dels minerals. Em sobta la disparitat en les presentacions: és nota el grau de timidesa dels alumnes, en una edat en la qual encara no han fet prou presentacions com per aprendre a superar-la o dissimular-la. Tot i així, valoro positivament la iniciativa de fer servir presentacions amb Powerpoint. Com li comento a l'Eulàlia, la primera vegada que jo en vaig fer una va ser, ni més ni menys, que el dia que vaig presentar el Treball de Recerca. I és va notar, ho puc ben assegurar.
A tercera hora, una altra reunió de Departament de Ciències. Em trobo amb una situació força diferent de la que m'esperava: lluny de la imatge prototípica de les reunions, en aquest Departament cada setmana algú s'encarrega de portar esmorzar i així, tot i seguir tractant els temes que pertoquen, es fa en un ambient més distès.
Malgrat que a la següent hora havia d'assistir a una videoconferència organitzada per l'XTEC, aquesta s'ha suspès per problemes tècnics.
Tinc clar que una de les assignatures a la qual em feia força il·lusió anar era Ciències pel Món Contemporani. No tant pels continguts en si mateixos, que trobo que són un bon punt intermedi entre la docència científica pura i la bioètica, sinó perquè jo no la vaig cursar mai. M'agrada el mètode de la Conchita: sense llibre, motivant la discussió i amb un ús de les TIC bastant important. Clar que una flor no fa estiu, però si més no a la classe que he assistit m'ha quedat una bona sensació. I per primer cop, he intervingut a una classe. Al mig d'una discussió sobre la distinció de les subpoblacions humanes com a races, tal i com fem amb la resta d'animals, la Conchita m'ha demanat, com a Biòleg (quina manca de costum en reconeixe'm com a tal!) què en pensava. La veritat és que no recordo massa què he dit, però m'he passat la resta del dia capficat. I no per por a haver-me equivocat, però anava recopilant arguments a favor i en contra i he estat a punt d'anar a cercar l'alumne i explicar-l'hi a on havia arribat.
A la radera hora lectiva del dia, de nou, assistim a un quart d'ESO. Aquest cop, però, marcats del tot per la imminència de l'examen: correcció d'exercicis i repàs dels conceptes més importants. M'adono que algunes de les coses que fan a quart, com els talls geològics i les columnes estratigràfiques, jo les havia fet a batxillerat.
A les dues de la tarda, amb un forat a l'estomac considerable, assisteixo a la reunió de nivell de quart d'ESO.
24/11/11
A primera hora (a tercera hora del Centre), tots els alumnes en pràctiques ens reunim amb la Directora del Goya. Hi arribo suat i cansat, uns lleus problemes de coordinació amb TMB m'han obligat a gaudir de l'orografia del Guinardó amb menys temps del que em pensava (cinc minuts abans ja és arribar tard). Però, arribar, arribo. La Marita ens explica d'una manera molt clara i sintètica el funcionament del Centre i la seva organització. Em sorprèn la quantitat de feina administrativa i d'organització que comporta un IES, la veritat és que no en tenia aquest record.
Seguidament, ens trobem amb l'Eulàlia al laboratori per seguir amb Local Hero. He de reconèixer que ni he vist la pel·lícula abans ni tant sols la coneixia, però m'agrada que el cinema serveixi per alguna cosa més que per distreure a la gent. I trobo que hi ha temes que difícilment variaran, per pena nostra.
L'última classe d'aquest breu dia, és altre cop un primer de batxillerat de Ciències de la Terra. S'acaben les presentacions i m'adono que malgrat ser un recurs didàctic potent, també absorbeixen molt temps i que per tant, cal saber-les combinar amb altres metodologies.
25/11/11
Avui és el dia més breu de tots els que passaré al Goya: només assisteixo a una classe de Ciències a tercer d'ESO amb la Conchita, a la qual treballen una sèrie de preguntes literals i inferencials d'un text sobre els contaminants atmosfèrics. Trobo a faltar l'ús de la privilegiada vista de Barcelona i la situació anticiclònica per analitzar els contaminants de la ciutat.
I corrents, marxo cap a Luz de Gas, no per fer cua per un esdeveniment nocturn, sinó perquè assistiré després de molts intents fallits a la gravació d'un programa de televisió, essent conscient però que hauré de recuperar les hores de pràctiques.
Per si en queden dubtes:
http://rac1.org/la-competencia-en-color/
28/11/11
La classe de dilluns de primer de Batxillerat de Ciències de la Terra comença amb negociacions sobre el dia i l'hora de l'examen. És un moment curiós, un estira i arronsa entre les opcions de l'Eulàlia i l'acumulació de feina dels alumnes. La classe però, ràpidament continua amb el tema a on s'havia deixat el dia anterior (tot i el parèntesi de les presentacions orals): l'explicació del temari mentre l'Eulàlia realitza un resum esquemàtic a la pissarra. Aquest mètode no m'acaba d'agradar, per una banda valoro positivament que els alumnes tinguin una guia per estudiar i un resum, però per altra banda, no s'aprofita perquè siguin els propis alumnes els que els realitzin, com una eina didàctica més. L'explicació del tema, com sempre intercala referències a d'altres temes i assignatures, analogies, interpretació de taules i gràfics i referències a elements de la vida quotidiana.
Les dues següents hores les passo vigilant exàmens, un de segon de batxillerat de Ciències de la Terra i un altre de quart d'ESO de Biologia i Geologia. Segurament és una de les sensacions que més m'han sobtat de totes les pràctiques fins ara: aquest moment ha estat el que més m'ha constatat que he canviat de bàndol: de ser vigilat a ser vigilant.
29/11/11
Tot just un dia després de fer l'examen, ja es corregeix. Els de segon de Batxillerat, com que tenen la meta de la selectivitat molt a prop, tenen com a exàmens exercicis de les PAAU. Trobo que l'examen era senzill si se sabia llegir les taules i els gràfics i de fet, podríem dir que era fàcil aprovar. Em sorprenen les notes, no prou altes pel que m'havia esperat. La correcció no ocupa tota l'hora: hi ha temps per començar el tema de la hidrologia.
La classe de quart d'ESO a la que assistim a continuació i també la darrera del dia, es veuen marcades per la imminència de l'avaluació: altre cop, són una preparació per l'examen del dia següent. Correcció dels exercicis pendents i els que encara no s'havien acabat. Una part important de les dues classes, és l'aplicació del coneixement adquirit per mitjà de fotografies amb l'objectiu d'endevinar èpoques geològiques.
La classe següent de primer de Batxillerat de Ciències de la Terra es centra principalment en la correcció d'exercicis relacionats amb la interpretació de gràfics per mitjà de preguntes reflexives i d'aplicació. S'anuncia una pràctica: aplicació dels continguts en la identificació de minerals al laboratori (no hi assisteixen avui, però ho van preparant).
La penúltima hora del dia és en un segon de Batxillerat, però en aquest cas, de Biologia. Novament, em trobo amb un inici de tema, en aquest cas de genètica de poblacions. La Conchita presenta el tema contraposant-lo amb temes anteriors per mitjà d'un esquema a la pissarra que intenta que els alumnes vagin completant. S'introdueixen els càlculs dels problemes que hauran de fer. Trobo interessant que un cop la professora ha fet el primer exercici ella, siguin els alumnes qui facin els següents en comú i ella vagi apuntant-ne els resultats a la pissarra.
30/11/11
Avui és el meu últim dia al Centre abans del pont. A primera hora, assisteixo a una classe de Física de segon de Batxillerat amb en Miquel, el professor corresponent. Malgrat no haver fet física des de l'ESO (no considero que "fes" física a la carrera, ja que el professor que hi impartia les classes es limitava a copiar fórmules i exercicis a la pissarra) em sobta que es comenci la classe amb un experiment. Un experiment tant senzill com carregar dues tires de cinta adhesiva i comprovar l'efecte de repulsió i atracció d'aquesta càrrega. M'ha sorprès també que la classe no és totalment dirigida pel professor, sinó que aquest va llençant preguntes a l'aire i són els alumnes que intenten relacionar-ho amb el que ja han treballat. Gratificant metodologia per impartir una assignatura tant complexa com és la física. Destacar també l'aparició d'una diagnosi de les idees prèvies de l'alumnat respecte a les càrregues. També ressaltaria la quantitat de preguntes que els alumnes fan al Miquel, que enlloc de rebutjar-les o esquivar-les, les entoma i les inclou dins del procés d'aprenentatge. Potser m'arrisco (només he assistit a una classe de primera hora del matí) però m'ha semblat molt eficient la gestió de l'aula.
L'última classe lectiva del dia a la que assisteixo, és a primer de Batxillerat de Ciències de la Terra, a on es continua amb la presentació del tema de les roques. Avui però, un cop els alumnes ja saben amb què es trobaran, comencen a treballar les preguntes inicials del llibre, referides a idees prèvies i a aplicacions de les roques, per destacar-ne la importància i generar interès. Trobo que és interessant com a continuació l'Eulàlia presenta el cicle de les roques, fent un èmfasi especial al seu caràcter de fenomen continuat en el temps i en l'espai. També s'esmenta l'erupció d'un volcà el dia anterior, però no s'aprofundeix en el tema, tot i que hagués estat una bona eina de treball.
Les tres últimes hores inclouen una nova reunió de Departament (aquesta setmana entre coca casolana i brownies també casolans (quan proposarà l'administració la gastronomia com un mecanisme de foment de la coordinació als centres?) i la vigilància de dos nous exàmens de quart d'ESO.
1/11/11
Tal i com se'ns demanava, assistim a una activitat fora del centre. En aquest cas, a una excursió de segon d'ESO a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Oh deslliurant presó!). He de reconèixer que degut a la proximitat d'Olot de casa meva, dimecres al vespre vaig aprofitar per pujar a dormir a casa i avui, no he pujat amb els alumnes amb autocar sinó que m'he dirigit amb el meu cotxe al Parc Natural. Pel que em comenten els companys, tret d'un moment de crisi, ha estat un viatge força tranquil. La jornada transcorre amb relativa normalitat: alguns dels alumnes, molt moguts, aprofiten el fet de trobar-se en un ambient diferent per distorsionar les explicacions de les monitores que ens guien a la visita al Croscat. Em desagrada la manca d'interès de part dels alumnes, que malgrat els esforços de la Carolina no fan excessiu cas i desesperen tant als monitors com a la mateixa Carolina.
9/11/11
L'últim dia d'aquesta fase d'observació, és un dia una mica boig. Divendres de llarg pont per alguns, setmana de molts dilluns per altres, al Goya dimecres i divendres es fa classe. Per recuperar un dia que havia perdut, assisteixo a les classes d'avui.
La primera classe és de Ciències de la Terra de primer de Batxillerat, i consisteix en essència a planificar un petit treball sobre diferents tipus d'energies i a acabar el tema d'hidrologia. Així, es corregeixen diferents exercicis sobre varies classes d'energia relacionades amb l'aigua, dels quals l'Eulàlia fa més preguntes sobre la marxa. Al final de la classe, es presenta el nou tema (aqüífers) per mitjà de diferents exercicis.
Les dues classes següents, havien de ser en principi iguals. Primer, a un dels quarts d'ESO corregeixen els exàmens, que poden mirar durant la classe però no quedar-se i seguidament realitzen exercicis sobre mapes topogràfics. La segona hora amb quarts d'ESO, ens la passem preparant el festival nadalenc. És una classe d'allò més curiosa, hi ha moments de caos, moments histriònics i algun deix surrealista. Finalment, s'escull la cançó que interpretaran i a l'aula de música la practiquen l'estona que els hi queda. Un a reveure nadalenc fins al Gener.
Tal i com se'ns demanava, assistim a una activitat fora del centre. En aquest cas, a una excursió de segon d'ESO a la Zona Volcànica de la Garrotxa (Oh deslliurant presó!). He de reconèixer que degut a la proximitat d'Olot de casa meva, dimecres al vespre vaig aprofitar per pujar a dormir a casa i avui, no he pujat amb els alumnes amb autocar sinó que m'he dirigit amb el meu cotxe al Parc Natural. Pel que em comenten els companys, tret d'un moment de crisi, ha estat un viatge força tranquil. La jornada transcorre amb relativa normalitat: alguns dels alumnes, molt moguts, aprofiten el fet de trobar-se en un ambient diferent per distorsionar les explicacions de les monitores que ens guien a la visita al Croscat. Em desagrada la manca d'interès de part dels alumnes, que malgrat els esforços de la Carolina no fan excessiu cas i desesperen tant als monitors com a la mateixa Carolina.
9/11/11
L'últim dia d'aquesta fase d'observació, és un dia una mica boig. Divendres de llarg pont per alguns, setmana de molts dilluns per altres, al Goya dimecres i divendres es fa classe. Per recuperar un dia que havia perdut, assisteixo a les classes d'avui.
La primera classe és de Ciències de la Terra de primer de Batxillerat, i consisteix en essència a planificar un petit treball sobre diferents tipus d'energies i a acabar el tema d'hidrologia. Així, es corregeixen diferents exercicis sobre varies classes d'energia relacionades amb l'aigua, dels quals l'Eulàlia fa més preguntes sobre la marxa. Al final de la classe, es presenta el nou tema (aqüífers) per mitjà de diferents exercicis.
Les dues classes següents, havien de ser en principi iguals. Primer, a un dels quarts d'ESO corregeixen els exàmens, que poden mirar durant la classe però no quedar-se i seguidament realitzen exercicis sobre mapes topogràfics. La segona hora amb quarts d'ESO, ens la passem preparant el festival nadalenc. És una classe d'allò més curiosa, hi ha moments de caos, moments histriònics i algun deix surrealista. Finalment, s'escull la cançó que interpretaran i a l'aula de música la practiquen l'estona que els hi queda. Un a reveure nadalenc fins al Gener.
Resum aspectes a destacar
1. Els òrgans de gestió del centre i l’organigrama
Tota la informació que vaig rebre d'aquest tema queda recollida a l'apartat de reunions, en aquest cas, la referent a la reunió amb la Directora.
2. Les característiques, l’organització i la gestió dels
espais
Totes les classes a les quals vaig assistir tenien una distribució "tradicional" de l'espai: els alumnes en parelles a les classes o en files als laboratoris. Només a la classe de segon d'ESO, a l'única de les que he assistit a on es realitzà un treball cooperatiu, les taules estaven disposades grupalment.
3. Recursos materials disponibles i el seu ús:
- Del
centre en general
Els recursos de TIC (canons, projectors, aules informàtica, pissarres digitals, etc.) són relativament accessibles (excepte les pissarres digitals), tot i no disposar del programa 1x1 o de dispositius de projecció a totes les aules. Ara bé, el seu ús és freqüent però no constant.
L'entorn del centre (privilegiat) tampoc no s'utilitza prou (em refereixo al Parc del Guinardó i la vista de la ciutat).
L'espai de la biblioteca tampoc no s'ha usat durant la meva estada, així com tampoc l'aula d'informàtica.
- De
l’aula i del laboratori
L'aula a on s'impartien els batxillerats no disposava de projector ni de cap recurs multimèdia. En canvi, els laboratoris, a on s'impartien els quarts d'ESO, sí que en tenia i se'n feia ús: per fer presentacions orals o bé per projectar transparències per guiar la classe.
L'estat de conservació de l'aula dels batxillerats era força pèssim: hi havia algunes parets pintades i tenia una humitat bastant important. Els laboratoris es veien relativament endreçats, tot i que degut al fet de no haver-hi realitzat cap pràctica, desconec l'ordre del material en si.
L'estat de conservació de l'aula dels batxillerats era força pèssim: hi havia algunes parets pintades i tenia una humitat bastant important. Els laboratoris es veien relativament endreçats, tot i que degut al fet de no haver-hi realitzat cap pràctica, desconec l'ordre del material en si.
4. Distribució del temps:
- Horari
del professorat
L'horari del professorat és intens. No hi ha excessiu temps entre classes i tampoc no tenen (com a mínim la meva mentora) hores mortes. Els dos dies de cinc hores seguides de docència són francament durs, tenint en compte també que hi ha classes que s'imparteixen dos cops al mateix dia per dos grups diferents.
- Horari
de l’alumnat
L'actitud de l'alumnat difereix molt al llarg del dia: a primera hora és difícil mantenir l'atenció degut a l'estat letàrgic de molts d'ells i en canvi al final del dia l'atenció baixa i les distraccions augmenten.
L'actitud de l'alumnat difereix molt al llarg del dia: a primera hora és difícil mantenir l'atenció degut a l'estat letàrgic de molts d'ells i en canvi al final del dia l'atenció baixa i les distraccions augmenten.
- Distribució
del temps al llarg d’una sessió (una classe)
El temps efectiu de docència ronda aproximadament els 40-45 minuts, ja que els alumnes tot i arribar puntualment triguen uns 5-10 minuts a situar-se i començar a treure el material.
5. El model de ciència del professor:
- Com relaciona els fets i els
models teòrics
S'usen continuadament analogies i exemples de la vida quotidiana, alhora que es treballen casos d'aplicació i utilitat d'allò treballat.
Les competències referides a la naturalesa de la ciència es treballen relativament poc, tot i que cal dir que els temes tractats durant la meva etapa de pràctiques tampoc són massa propensos a ser usats en aquesta direcció.
S'usen continuadament analogies i exemples de la vida quotidiana, alhora que es treballen casos d'aplicació i utilitat d'allò treballat.
Les competències referides a la naturalesa de la ciència es treballen relativament poc, tot i que cal dir que els temes tractats durant la meva etapa de pràctiques tampoc són massa propensos a ser usats en aquesta direcció.
- Els
valors i les actituds envers la ciència i les seves aplicacions
Sí que es fa una referència a la utilitat de la ciència i les aplicacions d'allò estudiat, però la sensació que em va quedar després de l'estada era que aquest aspecte només es tractava des d'un punt de vista anecdòtic i no finalista.
6. El tractament a la diversitat en el centre i a l’aula de
ciències.
La política de diversitat del Goya és inclusiva, per tant els alumnes amb plans individualitzats o nouvinguts són a la mateixa aula que el seu grup-classe. Hi ha una atenció especial cap a ells, amb material lleugerament adaptat i reforç dins de la mateixa aula. Als immigrants nouvinguts durant la meva estada, se'ls hi repetien algunes coses en castellà, malgrat que tot el material i la docència fos en català.
7. El treball del Departament de ciències del centre
El Departament de Ciències es coordina prou bé i crec que funciona bastant bé malgrat els problemes de pressupost que tenen. Les reunions, com ja he dit, un model a seguir!
Fase d'intervenció acompanyada
del 16/01/2012 al 20/01/2012
del 24/04/2012 al 27/04/2012
La segona setmana és una mena de semana grande per mi. Primer, perquè hi ha la presentació dels relats i segona perquè em converteixo en una mena d'assetjador literari dels meus alumnes. Francament, de rebre una ordre judicial d'allunyament d'algun alumne no podria fer altra cosa que callar i acceptar la condemna: des de dimenge a dijous/divendres, quan fan les presentacions dels relats, em dedico a enviar correus electrònics, perseguir nens per l'escola i recordar a la classe que s'han de registrar a la wiki per poder començar a treballar el relat, que el temps se'ls hi està acabant. Si mai he de dir quin ha estat la millor cervesa que mai he begut, sens dubte una ferma candidata serà la que em vaig beure alleugerit el dia que vaig aconseguir que tots els alumnes s'haguessin registrat i haguessin començat a treballar.
Amb dos grups aconseguim acabar el bloc 1 del dossier (l'herència genètica) i començar el bloc següent (les alteracions cromosòmiques). Amb l'altre, decidim que comprimirem dues sessions en una per poder retallar el temps de pràctiques. No per gust, sinó per desgràcia: és un grup que perd classe per Sant Jordi, per l'1 de maig, per vagues i excursions i per tots els dimonis que no entrevèiem quan vam plantar-nos per primer cop a dissenyar l'unitat didàctica. Tot i així, ens en sortim de nou i assolim els objectius de la programació.
Arriba el dia de la lectura dels relats: no en parlaré massa ja que tot el TFM n'és un comentari extens. Així per sobre, comentar que em van sorprendre gratament i que em va saber greu per una banda els problemes amb la wiki i per l'altre que hi hagués tant poc temps per treballar més temari i poder donar més opció a escollir la temàtica. També em trobo que molts dels alumnes van començar a treballar quan tot just acabaven el temari del bloc 1, de manera que no em sorprèn que els relats continguin poca informació científica, com d'altra banda havia planificat inicialment.
del 02/05/2012 al 04/05/2012
Al llarg de la curta setmana (només tenim tres dies de classe degut a una vaga d'estudiants), aconseguim que els tres grups acabin el bloc de les alteracions cromosòmiques igualant-los mínimament. Ens sorprèn molt la poca capacitat de solucionar problemes informàtics que tenen els alumnes: penso en el concepte de nadius digitals altre cop i m'adono que en realitat, ho són ben poc.
del 07/05/2012 al 10/05/2012
Es fa estrany saber que mai més tindràs un dilluns. Com una embarassada que surt de comptes, acabem la unitat didàctica. I a esperar el part, en forma d'examen, que farem dijous. La sessió del bloc 3 és un perfecte resum de com ens han anat les pràctiques: problemes informàtics, moltes ganes, molta millora del primer al tercer grup, bon ambient amb els alumnes i ganes d'anar polint els petits detalls que sempre queden per millorar. I si haguéssim de fer-la cinc o sis cops, encara canviaríem més coses, segur!
Conclusions finals
Ja fa molts dies que vaig començar aquesta aventura d'iniciació en docència i ara ja n'encaro la recta final. Durant tot el temps que he anat escrivint les meves reflexions en aquest portafoli, sempre pensava que faria un gran final, una mena de síntesi clara de tot el que he passat i el que m'ha passat. No en tinc ganes. Ara seria molt senzill canviar pensaments escrits a cop de goma d'esborrar, a corregir errors (que n'hi han, i molts!) i idees, conceptes o impressions que vam assaltar durant el temps de fer de professor. Ja ha estat tot dit i restaria importància a la veritat de la immediatesa. Mark Twain deia digues sempre la veritat, així no hauràs de recordar el que has dit.
He disfrutat molt, he après i crec (amb tota la modèstia del món) que he fet aprendre. I d'això es tracta en fons, no?
i com deia Pere Quart, cita que vaig prendre com a lema d'aquest pràcticum.
-Vós, mestre, per què ensenyeu?
-Ensenyo per tal d’aprendre!
Doncs tal dit tal fet.
El Departament de Ciències es coordina prou bé i crec que funciona bastant bé malgrat els problemes de pressupost que tenen. Les reunions, com ja he dit, un model a seguir!
Fase d'intervenció acompanyada
del 16/01/2012 al 20/01/2012
I
tal dia farà un any. Els retorns són sempre curiosos. Constaten que el
món segueix girant en la teva absència, que res s'atura. Arribo de nou,
mitja hora abans: segueixo amb la malaltia de la puntualitat extrema el
primer dia, encara que sigui per retornar a un lloc que ja m'és fins a
un cert punt familiar. Em sorprèn veure els canvis d'alguns alumnes:
nous pentinats curiosos, noves maneres de vestir. És prou cert que els
canvis a certa edat tenen un ritme vertiginós.
El
primer dia d'aquesta segona fase comença amb una reunió amb l'Eulàlia
per preparar tot allò que ens cal fer durant aquesta fase. Un pla de
treball prou complet, intentant assolir totes les tasques que se'ns
demanen des de dalt. I tot i que no entrem a cap classe,
l'Antonio i jo ens dediquem tot el matí a preparar els materials que
necessitarem per fer durant aquesta part de les pràctiques. Tot té un
deix d'impàs, de transició: ja no serem més els observadors novells que
érem però encara no serem els professors que volem ser. Però, si més no,
la cosa pinta prou bé.
La setmana és certament dura: sumades a les pràctiques, tenim un munt de treballs i tasques pendents del màster i les hores de son van reduint-se cada cop més. Tot i així, queda el consol de saber que si més no ho estic gaudint dins de les possibilitats temporals que tinc ara mateix. Al centre, passem forces hores preparant d'una banda les activitats que haurem de dur a terme la setmana vinent i, de l'altra, fent els primers esborranys de les unitats didàctiques que haurem de dirigir d'aquí a unes setmanes. Tot i que no teníem previst d'entrar a les aules encara, ens convertim en substituts temporals de l'Eulàlia en l'assignatura de projectes de quart, a on els alumnes ja saben què han de fer i nosaltres només som mers vigilants. Però es converteix en una primera presa de contacte amb l'alumnat i amb l'ambient de les classes.
Una de les tasques més curioses a la que em vaig enfrontar va ser clarament la correcció d'examens: no sols per les respostes dels alumnes (algunes de les quals em van fer francament molta gràcia) sinó per la dificultat de puntuar i d'intentar ser just amb tothom.
del 23/01/2012 al 27/01/2012
I bé, un dia o altre havia d'arribar el moment de plantar-nos davant de la classe com a professors. L'anàlisi de l'activitat i els seus resultats els podeu trobar a l'apartat de recursos utilitzats en aquest mateix blog. Referent a les sensacions personals, tal com ens va apuntar encertadament l'Eulàlia, no hi ha hagut color des de la primera intervenció a l'última.
La primera sessió va ser bastant eclèctica en molts sentits: amb el primer grup, vam anar bastant descoordinats, no ens vam acabar d'explicar del tot bé i em penso que el grup es va sentit fins a un punt força perdut. Mea culpa absoluta: una barreja perillosa de nerviosisme i inexperiència van ser-ne clarament les causes. Tot i que vaig sentir-me molt tranquil quan vam començar, un cop la classe va anar avançant cada cop em vaig sentir més neguitós, contradient tots els manuals. I tampoc no va ser una classe desastrosa o nefasta, encara podria dir que va anar prou bé.
Però, en canvi, a les dues altres classes a on vam dur a terme la mateixa sessió, les coses van millorar molt: ens vam explicar millor i crec que els alumnes van saber en tot moment per què feien el que feien i a on calia que arribessin. La resta de sessions les podeu trobar comentades a la secció d'anàlisi dels materials treballats.
El divendres vam acompanyar a la Carolina d'excursió amb els alumnes de segon d'ESO a la platja de Barcelona a on van dur a terme una experiència molt interessant. Des del Fòrum fins a les Torres Mapfre, van anar situant uns planetes que havien elaborat a escala i (també a escala), van anar establint les distàncies en metres al llarg del litoral entre els planetes. D'aquesta manera, els alumnes van poder-se adonar del poc grau de realisme dels esquemes que sovient trobem als llibres de text, que mostren uns planetes molt pròxims i a vegades de mides similars o desproporcionades. Només acabar l'activitat, la Carolina ja ens va demanar consells per millorar-la, tot i que anés prou bé, cosa que diu molt d'ella.
Aquesta setmana ha estat una mica com un bateig dins del departament: com que passem moltes hores preparant el material, la resta de professors ens demanen ajuda per fer guàrdies o per preparar part del seu material. I jo, no cal dir-ho, encantat.
del 30/01/2012 al 03/02/2012
La setmana l'havíem de dedicar a preparar les unitats didàctiques, recollir material per emprar durant la següent fase del pràcticum i a realitzar les dues sessions que ens restaven per fer de les activitats que havíem preparat pels alumnes de quart d'ESO.
L'experiència ha sigut bastant positiva en general, i hem pogut fer la feina planejada en un inici, tot i que dues de les classes que teníem previstes per dijous a la tarda no s'han pogut realitzar ja que s'han suspès les classes a causa de la neu que havia enfarinat el Guinardó. L'endemà, divendres, la incertesa de saber si es farien o no classes, va desaparèixer amb les lleganyes. Ni tant sols un petit rastre de la terrible nevada que semblava que havia d'enterrar la ciutat segons alguns profetes televisius. M'ha semblat una experiència prou curiosa: la del caos inesperat, del desori i la bogeria col·lectiva que provoca el trencament de la rutina. No han vist nevar massa, vaig pensar.
del 6/02/2012 al 10/02/2012
Aquesta setmana sí que vam poder acabar totes les activitats que ens havíem proposat. Finalment, vam poder corregir els dossiers i amb l'ajuda d'un excel, obtenir les notes finals de cada alumne tot creuant els diferents ítems avaluables que havíem proposat. També vam dedicar moltes hores a acabar d'elaborar l'esquelet de les unitats didàctiques, sobretot la més urgent que és la de batxillerat. Lluny ja de les aules, vam acabar de passar una bona setmana.
El comentari més detallat dels resultats de les pràctiques proposades es troba a l'apartat d'avaluació del material utitlitzat.
Fase d'intervenció autònoma
Batxillerat
12/03/2012
Quan vaig començar el màster, he de reconèixer que temia el dia que per primer cop em trobaria sol davant d'una classe. Ho havia imaginat d'una manera més lúgubre, conspiranòica i fins i tot un pèl absurda. Potser induït pel record al tracte que al meu institut solíem donar als professors novells o als substituts, tenia por. I, de fet, l'imaginava més com un moment de trencament, de passar de ser a l'aula de la universitat a ser a l'aula de l'institut, una rebuda amb crits i renou, més tràgica i més hollywoodiana potser.
Però la veritat és que va ser molt agradable: el fet d'haver tingut contacte amb els alumnes anteriorment, talment com si es tractés d'un campament base d'aquesta ascensió, ha facilitat molt les coses. És curiós però ja no em fa vergonya ni supuro nerviosisme quan he de parlar en públic i menys si el públic són alumnes.
El primer dia d'aquesta part de les pràctiques, el vam encetar presentant la feina que haurien de fer durant aquestes quatre sessions. Vam utilitzar un PREZI amb la intenció de motivar als alumnes a fer-lo servir per fer les seves presentacions, però no ho vam aconseguir. Ens apuntem la conclusió: donar una alternativa més senzilla (el powerpoint) no és útil si el que pretenem és que aprenguin l'ús d'una nova eina. Les cares d'estupor eren àmpliament majoritàries a l'aula, pel volum de feina que els hi acabava de caure a sobre. En aquest moment, ens hauríem hagut d'adonar que així era, que havíem plantejat massa feina per tant poc temps. La bon fe del novell, suposo.
Seguidament, vam fer l'activitat d'idees prèvies i ens va costar força que algú contestés. Es fa palès de seguida que no hi ha l'hàbit de treballar cooperativament quan es comença a treballar el dossier. De nou, problemes amb els déus de la informàtica i l'atzar altra volta en contra nostra. La dinàmica dels grups és força rudimentària: tots intenten respondre pregunta a pregunta conjuntament, malgrat que tant l'Antonio com jo anem dient als grups que seria millor que es repartissin la feina (de fet, per això havíem plantejat un dossier tant dens, per intentar forçar aquesta metodologia). Costa, però cap al final de la classe (els interromp el repic de la campana, cosa que indica que com a mínim estaven immersos en la tasca), es comença a veure una certa especialització del treball. No puc evitar pensar que estem fent la revolució industrial cap al treball cooperatiu. De seguida queda palès quins són els grups que funcionaran i quins no, encara que ens sàpiga greu.
14/03/2012
Oh Consellera d'Educació, quan vas decidir abandonar els teus fills en un món de connexions lentes i ordinadors obsolets?
Altre cop, ens trobem amb tots els problemes informàtics possibles: l'aula d'informàtica ocupada, els ordinadors portàtils que van a ritme de discurs castrista i la connexió a internet que ens retorna a temps de mòdems polifònics. Comencem a treballar amb un bon retard, però comencem. Els alumnes cada cop s'organitzen millor, treballen de forma més autònoma i sembla que esperonats per les entregues que aviat han de fer, van fent via. Em sorprèn que davant la lentitud dels ordinadors alguns alumnes treuen els mòbils i fan les cerques per aquest mitjà. I jo que em creia nadiu!
Finalment, degut a que tenim constants problemes informàtics, decidim canviar la data de les presentacions a divendres enlloc de dijous com teníem previst: l'Eulàlia farà una classe que tenia penjada i nosaltres tindrem una mica més de temps. La sensació quan acabem la classe és bona: s'ha treballat i s'ha fet força feina.
16/03/2012
Avui sí que es fan les presentacions. La majoria m'agraden, però no arriben al grau de profunditat que preteníem. Tot i així, cal ponderar les nostres expectatives amb el temps disponible i les capacitats de cada grup. En general, hi ha dues presentacions que em criden l'atenció: una, pel detallat i cuidat aspecte estètic i l'ús d'imatges i gràfics. L'altra, tot i la pobresa estètica del treball, em crida l'atenció per la gràcia en l'explicació i el domini dels continguts. La forma contra el fons, altre cop.
19/03/2012
L'última sessió de classe la dediquem a fer el debat a partir dels informes que cada grup ha elaborat i a la redacció dels informes que hauran d'entregar a l'Ajuntament comunicant la seva decisió. El clima de treball és bo, la majoria d'alumnes acaben o pràcticament acaben l'informe final. Ens trobem davant d'un dels primers conflictes amb alumnes: un dels grups (de dues noies i un noi), ens ha enviat l'informe de la seva energia signat només per les dues noies. Al final de la classe, ens quedem cinc minuts a parlar amb elles i ens diuen que el noi no ha fet res. Els hi expliquem que per això tenen una graella d'avaluació del treball en grup i que és en aquests casos quan l'han de fer servir.
21/03/2012
L'última sessió la dediquem a fer l'examen i a corregir tant l'examen (la nostra part) com els dossiers. És un dia llarg, acabem que són gairebé les 3. L'avaluació de les activitats l'hem inclòs dins de la secció de les unitats didàctiques.
ESO
del 17/04/2012 al 20/04/2012
Després d'aconseguir quadrar les dates per fer la unitat didàctica d'ESO i allargar el plaç d'entrega del relat al CosmoCaixa pel meu TFM a base de pena i súpliques, comença la part més interessant del màster.
Certament, ens costarà molt d'agafar el ritme. Ens trobarem que enganxarem Sant Jordi, l'1 de maig, vagues, dies d'excursió i altres interrupcions. Però el primer dia encara tenim esperança en la saviesa de l'Univers i la seva bona fe. Ara que escric des de la llunyania temporal, m'ho agafo bé i assumeixo que ha estat un bon aprenentatge per dissenyar, redissenyar i readaptar constantment el temari per quadrar dates.
La primera setmana, comencem amb tots els grups. En el cas de dos grups, podem fer les dues primeres sessions i avançar força. La resposta dels nanos és bona: de seguida ens adopten com a professors amb tota la naturalitat del món i van treballant d'una manera força autònoma. El relat, l'eix central del meu TFM, em fa patir: les wikis que havia preparat tenen molts pocs alumnes registrats i com que el dia d'entrega dels relats al CosmoCaixa és innegociable, la veritat és que m'estresso. Però encara no era conscient de què m'esperava, la veritat.
El funcionament de les classes és bastant bo: els alumnes treballen fins al final de l'hora, ens demanen coses que no entenen, queden sorpresos pels vídeos que vam escollir per presentar les malalties dels diferents grups i van seguint el material que els hi hem preparat. Clar que, els problemes informàtics (ja és l'últim cop que hi faré referència, per no semblar reiteratiu) també són presents durant aquesta i la resta de setmanes. Falla la connexió, els PCs i la informàtica en general. Però ens en sortim. I tal que sí!
La setmana és certament dura: sumades a les pràctiques, tenim un munt de treballs i tasques pendents del màster i les hores de son van reduint-se cada cop més. Tot i així, queda el consol de saber que si més no ho estic gaudint dins de les possibilitats temporals que tinc ara mateix. Al centre, passem forces hores preparant d'una banda les activitats que haurem de dur a terme la setmana vinent i, de l'altra, fent els primers esborranys de les unitats didàctiques que haurem de dirigir d'aquí a unes setmanes. Tot i que no teníem previst d'entrar a les aules encara, ens convertim en substituts temporals de l'Eulàlia en l'assignatura de projectes de quart, a on els alumnes ja saben què han de fer i nosaltres només som mers vigilants. Però es converteix en una primera presa de contacte amb l'alumnat i amb l'ambient de les classes.
Una de les tasques més curioses a la que em vaig enfrontar va ser clarament la correcció d'examens: no sols per les respostes dels alumnes (algunes de les quals em van fer francament molta gràcia) sinó per la dificultat de puntuar i d'intentar ser just amb tothom.
del 23/01/2012 al 27/01/2012
I bé, un dia o altre havia d'arribar el moment de plantar-nos davant de la classe com a professors. L'anàlisi de l'activitat i els seus resultats els podeu trobar a l'apartat de recursos utilitzats en aquest mateix blog. Referent a les sensacions personals, tal com ens va apuntar encertadament l'Eulàlia, no hi ha hagut color des de la primera intervenció a l'última.
La primera sessió va ser bastant eclèctica en molts sentits: amb el primer grup, vam anar bastant descoordinats, no ens vam acabar d'explicar del tot bé i em penso que el grup es va sentit fins a un punt força perdut. Mea culpa absoluta: una barreja perillosa de nerviosisme i inexperiència van ser-ne clarament les causes. Tot i que vaig sentir-me molt tranquil quan vam començar, un cop la classe va anar avançant cada cop em vaig sentir més neguitós, contradient tots els manuals. I tampoc no va ser una classe desastrosa o nefasta, encara podria dir que va anar prou bé.
Però, en canvi, a les dues altres classes a on vam dur a terme la mateixa sessió, les coses van millorar molt: ens vam explicar millor i crec que els alumnes van saber en tot moment per què feien el que feien i a on calia que arribessin. La resta de sessions les podeu trobar comentades a la secció d'anàlisi dels materials treballats.
El divendres vam acompanyar a la Carolina d'excursió amb els alumnes de segon d'ESO a la platja de Barcelona a on van dur a terme una experiència molt interessant. Des del Fòrum fins a les Torres Mapfre, van anar situant uns planetes que havien elaborat a escala i (també a escala), van anar establint les distàncies en metres al llarg del litoral entre els planetes. D'aquesta manera, els alumnes van poder-se adonar del poc grau de realisme dels esquemes que sovient trobem als llibres de text, que mostren uns planetes molt pròxims i a vegades de mides similars o desproporcionades. Només acabar l'activitat, la Carolina ja ens va demanar consells per millorar-la, tot i que anés prou bé, cosa que diu molt d'ella.
Aquesta setmana ha estat una mica com un bateig dins del departament: com que passem moltes hores preparant el material, la resta de professors ens demanen ajuda per fer guàrdies o per preparar part del seu material. I jo, no cal dir-ho, encantat.
del 30/01/2012 al 03/02/2012
La setmana l'havíem de dedicar a preparar les unitats didàctiques, recollir material per emprar durant la següent fase del pràcticum i a realitzar les dues sessions que ens restaven per fer de les activitats que havíem preparat pels alumnes de quart d'ESO.
L'experiència ha sigut bastant positiva en general, i hem pogut fer la feina planejada en un inici, tot i que dues de les classes que teníem previstes per dijous a la tarda no s'han pogut realitzar ja que s'han suspès les classes a causa de la neu que havia enfarinat el Guinardó. L'endemà, divendres, la incertesa de saber si es farien o no classes, va desaparèixer amb les lleganyes. Ni tant sols un petit rastre de la terrible nevada que semblava que havia d'enterrar la ciutat segons alguns profetes televisius. M'ha semblat una experiència prou curiosa: la del caos inesperat, del desori i la bogeria col·lectiva que provoca el trencament de la rutina. No han vist nevar massa, vaig pensar.
del 6/02/2012 al 10/02/2012
Aquesta setmana sí que vam poder acabar totes les activitats que ens havíem proposat. Finalment, vam poder corregir els dossiers i amb l'ajuda d'un excel, obtenir les notes finals de cada alumne tot creuant els diferents ítems avaluables que havíem proposat. També vam dedicar moltes hores a acabar d'elaborar l'esquelet de les unitats didàctiques, sobretot la més urgent que és la de batxillerat. Lluny ja de les aules, vam acabar de passar una bona setmana.
El comentari més detallat dels resultats de les pràctiques proposades es troba a l'apartat d'avaluació del material utitlitzat.
Fase d'intervenció autònoma
Batxillerat
12/03/2012
Quan vaig començar el màster, he de reconèixer que temia el dia que per primer cop em trobaria sol davant d'una classe. Ho havia imaginat d'una manera més lúgubre, conspiranòica i fins i tot un pèl absurda. Potser induït pel record al tracte que al meu institut solíem donar als professors novells o als substituts, tenia por. I, de fet, l'imaginava més com un moment de trencament, de passar de ser a l'aula de la universitat a ser a l'aula de l'institut, una rebuda amb crits i renou, més tràgica i més hollywoodiana potser.
Però la veritat és que va ser molt agradable: el fet d'haver tingut contacte amb els alumnes anteriorment, talment com si es tractés d'un campament base d'aquesta ascensió, ha facilitat molt les coses. És curiós però ja no em fa vergonya ni supuro nerviosisme quan he de parlar en públic i menys si el públic són alumnes.
El primer dia d'aquesta part de les pràctiques, el vam encetar presentant la feina que haurien de fer durant aquestes quatre sessions. Vam utilitzar un PREZI amb la intenció de motivar als alumnes a fer-lo servir per fer les seves presentacions, però no ho vam aconseguir. Ens apuntem la conclusió: donar una alternativa més senzilla (el powerpoint) no és útil si el que pretenem és que aprenguin l'ús d'una nova eina. Les cares d'estupor eren àmpliament majoritàries a l'aula, pel volum de feina que els hi acabava de caure a sobre. En aquest moment, ens hauríem hagut d'adonar que així era, que havíem plantejat massa feina per tant poc temps. La bon fe del novell, suposo.
Seguidament, vam fer l'activitat d'idees prèvies i ens va costar força que algú contestés. Es fa palès de seguida que no hi ha l'hàbit de treballar cooperativament quan es comença a treballar el dossier. De nou, problemes amb els déus de la informàtica i l'atzar altra volta en contra nostra. La dinàmica dels grups és força rudimentària: tots intenten respondre pregunta a pregunta conjuntament, malgrat que tant l'Antonio com jo anem dient als grups que seria millor que es repartissin la feina (de fet, per això havíem plantejat un dossier tant dens, per intentar forçar aquesta metodologia). Costa, però cap al final de la classe (els interromp el repic de la campana, cosa que indica que com a mínim estaven immersos en la tasca), es comença a veure una certa especialització del treball. No puc evitar pensar que estem fent la revolució industrial cap al treball cooperatiu. De seguida queda palès quins són els grups que funcionaran i quins no, encara que ens sàpiga greu.
14/03/2012
Oh Consellera d'Educació, quan vas decidir abandonar els teus fills en un món de connexions lentes i ordinadors obsolets?
Altre cop, ens trobem amb tots els problemes informàtics possibles: l'aula d'informàtica ocupada, els ordinadors portàtils que van a ritme de discurs castrista i la connexió a internet que ens retorna a temps de mòdems polifònics. Comencem a treballar amb un bon retard, però comencem. Els alumnes cada cop s'organitzen millor, treballen de forma més autònoma i sembla que esperonats per les entregues que aviat han de fer, van fent via. Em sorprèn que davant la lentitud dels ordinadors alguns alumnes treuen els mòbils i fan les cerques per aquest mitjà. I jo que em creia nadiu!
Finalment, degut a que tenim constants problemes informàtics, decidim canviar la data de les presentacions a divendres enlloc de dijous com teníem previst: l'Eulàlia farà una classe que tenia penjada i nosaltres tindrem una mica més de temps. La sensació quan acabem la classe és bona: s'ha treballat i s'ha fet força feina.
16/03/2012
Avui sí que es fan les presentacions. La majoria m'agraden, però no arriben al grau de profunditat que preteníem. Tot i així, cal ponderar les nostres expectatives amb el temps disponible i les capacitats de cada grup. En general, hi ha dues presentacions que em criden l'atenció: una, pel detallat i cuidat aspecte estètic i l'ús d'imatges i gràfics. L'altra, tot i la pobresa estètica del treball, em crida l'atenció per la gràcia en l'explicació i el domini dels continguts. La forma contra el fons, altre cop.
19/03/2012
L'última sessió de classe la dediquem a fer el debat a partir dels informes que cada grup ha elaborat i a la redacció dels informes que hauran d'entregar a l'Ajuntament comunicant la seva decisió. El clima de treball és bo, la majoria d'alumnes acaben o pràcticament acaben l'informe final. Ens trobem davant d'un dels primers conflictes amb alumnes: un dels grups (de dues noies i un noi), ens ha enviat l'informe de la seva energia signat només per les dues noies. Al final de la classe, ens quedem cinc minuts a parlar amb elles i ens diuen que el noi no ha fet res. Els hi expliquem que per això tenen una graella d'avaluació del treball en grup i que és en aquests casos quan l'han de fer servir.
21/03/2012
L'última sessió la dediquem a fer l'examen i a corregir tant l'examen (la nostra part) com els dossiers. És un dia llarg, acabem que són gairebé les 3. L'avaluació de les activitats l'hem inclòs dins de la secció de les unitats didàctiques.
ESO
del 17/04/2012 al 20/04/2012
Després d'aconseguir quadrar les dates per fer la unitat didàctica d'ESO i allargar el plaç d'entrega del relat al CosmoCaixa pel meu TFM a base de pena i súpliques, comença la part més interessant del màster.
Certament, ens costarà molt d'agafar el ritme. Ens trobarem que enganxarem Sant Jordi, l'1 de maig, vagues, dies d'excursió i altres interrupcions. Però el primer dia encara tenim esperança en la saviesa de l'Univers i la seva bona fe. Ara que escric des de la llunyania temporal, m'ho agafo bé i assumeixo que ha estat un bon aprenentatge per dissenyar, redissenyar i readaptar constantment el temari per quadrar dates.
La primera setmana, comencem amb tots els grups. En el cas de dos grups, podem fer les dues primeres sessions i avançar força. La resposta dels nanos és bona: de seguida ens adopten com a professors amb tota la naturalitat del món i van treballant d'una manera força autònoma. El relat, l'eix central del meu TFM, em fa patir: les wikis que havia preparat tenen molts pocs alumnes registrats i com que el dia d'entrega dels relats al CosmoCaixa és innegociable, la veritat és que m'estresso. Però encara no era conscient de què m'esperava, la veritat.
El funcionament de les classes és bastant bo: els alumnes treballen fins al final de l'hora, ens demanen coses que no entenen, queden sorpresos pels vídeos que vam escollir per presentar les malalties dels diferents grups i van seguint el material que els hi hem preparat. Clar que, els problemes informàtics (ja és l'últim cop que hi faré referència, per no semblar reiteratiu) també són presents durant aquesta i la resta de setmanes. Falla la connexió, els PCs i la informàtica en general. Però ens en sortim. I tal que sí!
del 24/04/2012 al 27/04/2012
La segona setmana és una mena de semana grande per mi. Primer, perquè hi ha la presentació dels relats i segona perquè em converteixo en una mena d'assetjador literari dels meus alumnes. Francament, de rebre una ordre judicial d'allunyament d'algun alumne no podria fer altra cosa que callar i acceptar la condemna: des de dimenge a dijous/divendres, quan fan les presentacions dels relats, em dedico a enviar correus electrònics, perseguir nens per l'escola i recordar a la classe que s'han de registrar a la wiki per poder començar a treballar el relat, que el temps se'ls hi està acabant. Si mai he de dir quin ha estat la millor cervesa que mai he begut, sens dubte una ferma candidata serà la que em vaig beure alleugerit el dia que vaig aconseguir que tots els alumnes s'haguessin registrat i haguessin començat a treballar.
Amb dos grups aconseguim acabar el bloc 1 del dossier (l'herència genètica) i començar el bloc següent (les alteracions cromosòmiques). Amb l'altre, decidim que comprimirem dues sessions en una per poder retallar el temps de pràctiques. No per gust, sinó per desgràcia: és un grup que perd classe per Sant Jordi, per l'1 de maig, per vagues i excursions i per tots els dimonis que no entrevèiem quan vam plantar-nos per primer cop a dissenyar l'unitat didàctica. Tot i així, ens en sortim de nou i assolim els objectius de la programació.
Arriba el dia de la lectura dels relats: no en parlaré massa ja que tot el TFM n'és un comentari extens. Així per sobre, comentar que em van sorprendre gratament i que em va saber greu per una banda els problemes amb la wiki i per l'altre que hi hagués tant poc temps per treballar més temari i poder donar més opció a escollir la temàtica. També em trobo que molts dels alumnes van començar a treballar quan tot just acabaven el temari del bloc 1, de manera que no em sorprèn que els relats continguin poca informació científica, com d'altra banda havia planificat inicialment.
del 02/05/2012 al 04/05/2012
Al llarg de la curta setmana (només tenim tres dies de classe degut a una vaga d'estudiants), aconseguim que els tres grups acabin el bloc de les alteracions cromosòmiques igualant-los mínimament. Ens sorprèn molt la poca capacitat de solucionar problemes informàtics que tenen els alumnes: penso en el concepte de nadius digitals altre cop i m'adono que en realitat, ho són ben poc.
del 07/05/2012 al 10/05/2012
Es fa estrany saber que mai més tindràs un dilluns. Com una embarassada que surt de comptes, acabem la unitat didàctica. I a esperar el part, en forma d'examen, que farem dijous. La sessió del bloc 3 és un perfecte resum de com ens han anat les pràctiques: problemes informàtics, moltes ganes, molta millora del primer al tercer grup, bon ambient amb els alumnes i ganes d'anar polint els petits detalls que sempre queden per millorar. I si haguéssim de fer-la cinc o sis cops, encara canviaríem més coses, segur!
Conclusions finals
Ja fa molts dies que vaig començar aquesta aventura d'iniciació en docència i ara ja n'encaro la recta final. Durant tot el temps que he anat escrivint les meves reflexions en aquest portafoli, sempre pensava que faria un gran final, una mena de síntesi clara de tot el que he passat i el que m'ha passat. No en tinc ganes. Ara seria molt senzill canviar pensaments escrits a cop de goma d'esborrar, a corregir errors (que n'hi han, i molts!) i idees, conceptes o impressions que vam assaltar durant el temps de fer de professor. Ja ha estat tot dit i restaria importància a la veritat de la immediatesa. Mark Twain deia digues sempre la veritat, així no hauràs de recordar el que has dit.
He disfrutat molt, he après i crec (amb tota la modèstia del món) que he fet aprendre. I d'això es tracta en fons, no?
i com deia Pere Quart, cita que vaig prendre com a lema d'aquest pràcticum.
-Vós, mestre, per què ensenyeu?
-Ensenyo per tal d’aprendre!
Doncs tal dit tal fet.
