Part 1. Previ a la fase d’observació
Abans de començar l’estada, podries fer memòria i recordar el centre on vas estudiar l’educació secundària.
Del centre a on vaig estudiar en destacaria certament poquetes coses. No considero que fos un mal centre, però tenia la sensació d'una improvització continuada, de manca d'un projecte clar i d'un lideratge potent de l'equip directiu. En destacaria potser la inversió en diversificació del currículum, que permetia que l'ambient fos relativament bo i l'ensenyament de certes assignatures humanístiques. Respecte a les ciències, hi vaig trobar a faltar (i molt!) les pràctiques de laboratori i una major implicació del professorat en sortides fora del centre (en l'àmbit de ciències en vam fer ben poques).
La veritat és que em dol, ja que provenint d'un entorn rural i amb la natura a l'abast de la mà, crec que en vam treure certament ben poc profit.
La veritat és que em dol, ja que provenint d'un entorn rural i amb la natura a l'abast de la mà, crec que en vam treure certament ben poc profit.
Part 2. Durant la fase d’observació del practicum
1. La meva imatge del centre
La imatge que m'he emportat del Goya és la d'un institut molt ben organitzat i a on la comunicació té un paper fonamental en el funcionament de tot el centre. Si haig de ser sincer, el record que tinc del meu institut és d'un nivell de caos molt més gran. No hi he trobat en cap moment situacions conflictives més enllà d'un parell de moments puntuals. El centre a on vaig estudiar en canvi, la conflictivitat era major. Potser un dels factors que feien que aquesta fos major era el tractament de diversitat: a diferència del Goya, a on es realitza una gestió inclusiva i gairebé personalitzada, al centre a on vaig estudiar hi havia una segregació dels alumnes "conflictius" en un grup-classe determinat per evitar que distorsionessin les altres. La disciplina a les aules també és molt major al Goya. És perfecte? No, clar que no. Però al centre a on vaig estudiar era molt pitjor, us ho puc assegurar.
A nivell material, la principal diferència entre el meu institut i el Goya és l'eix de l'edifici. El meu institut era llarg i planer i en canvi el Goya és un edifici més alt que no pas ample. Difícilment podria comparar els equipaments del Goya amb els del meu institut, senzillament per la diferència en el temps i com han canviat les coses. Recordo que al meu institut, hi havia ordinadors només a una aula d'informàtica i de projector, només en una sala concreta. En canvi al Goya, hi ha projectors a més aules i ordinadors disponibles (portàtils) més enllà dels de l'aula d'informàtica.
L'entorn també és un dels elements que m'ha recordat al meu institut. Salvant les distàncies, hi ha un cert contacte amb la natura a la porta mateixa del centre.
Referent a la manera d'ensenyar, hi he observat certes diferències però tampoc tantes com m'havia imaginat. La relació professor-alumne és molt millor al Goya. L'ús del llibre també és molt gran al Goya, si bé al meu institut era molt més gran i la interacció era molt menor. Les pràctiques (pel que sembla) són molt més freqüents al Goya (al meu institut eren pràcticament inexistents). En cap dels dos hi ha una aposta clara pel treball cooperatiu, malgrat que al Goya s'hi fan certs treballs cooperativament.
En general, la impressió del Goya ha sigut bona i molt millor de la que recordo del meu institut.
2. Focalitzant l’observació: selecciona un dels aspectes dels processos d’ensenyament-aprenentatge que hagis observat, aquells que més t'han cridat l'atenció.
A nivell material, la principal diferència entre el meu institut i el Goya és l'eix de l'edifici. El meu institut era llarg i planer i en canvi el Goya és un edifici més alt que no pas ample. Difícilment podria comparar els equipaments del Goya amb els del meu institut, senzillament per la diferència en el temps i com han canviat les coses. Recordo que al meu institut, hi havia ordinadors només a una aula d'informàtica i de projector, només en una sala concreta. En canvi al Goya, hi ha projectors a més aules i ordinadors disponibles (portàtils) més enllà dels de l'aula d'informàtica.
L'entorn també és un dels elements que m'ha recordat al meu institut. Salvant les distàncies, hi ha un cert contacte amb la natura a la porta mateixa del centre.
Referent a la manera d'ensenyar, hi he observat certes diferències però tampoc tantes com m'havia imaginat. La relació professor-alumne és molt millor al Goya. L'ús del llibre també és molt gran al Goya, si bé al meu institut era molt més gran i la interacció era molt menor. Les pràctiques (pel que sembla) són molt més freqüents al Goya (al meu institut eren pràcticament inexistents). En cap dels dos hi ha una aposta clara pel treball cooperatiu, malgrat que al Goya s'hi fan certs treballs cooperativament.
En general, la impressió del Goya ha sigut bona i molt millor de la que recordo del meu institut.
2. Focalitzant l’observació: selecciona un dels aspectes dels processos d’ensenyament-aprenentatge que hagis observat, aquells que més t'han cridat l'atenció.
M'interessa el tema de la motivació i el processament de la informació i com es veuen influenciats per l'ús d'activitats de caire artístic.
3. Desenvolupa una llista de preguntes sobre el tema en qüestió
- És el treball cooperatiu una eina vàlida per recuperar l'interès i fomentar la motivació dels alumnes que no em mostren?
- Elaborar conjuntament un projecte artístic original pot millorar el processament de la informació?
- Existeix una diferència entre diferents tipus de creacions artístiques segons el grau d'originalitat de la informació emprada (dificultat de copiar i enganxar)?
- El fet de marcar una meta comuna implicaria una major interacció entre els component del grup i per tant un major rendiment i motivació?
3. Desenvolupa una llista de preguntes sobre el tema en qüestió
- La manca de motivació d'alguns alumnes pot tenir relació amb la metodologia emprada?
- És el treball cooperatiu una eina vàlida per recuperar l'interès i fomentar la motivació dels alumnes que no em mostren?
- Elaborar conjuntament un projecte artístic original pot millorar el processament de la informació?
- Existeix una diferència entre diferents tipus de creacions artístiques segons el grau d'originalitat de la informació emprada (dificultat de copiar i enganxar)?
- El fet de marcar una meta comuna implicaria una major interacció entre els component del grup i per tant un major rendiment i motivació?
4. Fes hipòtesis. Pensa una primera resposta de forma intuïtiva i espontània:
La meva hipòtesis és que l'estructuració
de les unitats didàctiques en activitats de treball cooperatiu seria una
manera eficient de potenciar l'interès i la motivació de l'alumnat en
general, especialment aquells que ja de per si no mostren una especial
predilecció per la matèria tractada. Crec que seria així perquè
s'evitaria la desconnexió que pateixen alguns alumnes davant de classes
de tendència més transmisiva i es milloraria el procés d'aprenentatge.
Part de la meva hipòtesis és també que l'ús de la creació artística com a
element final del procés del cicle d'aprenentatge (en el meu cas, un
relat) obliga a l'alumnat a sintetitzar els continguts treballats de
manera forçosament original i els obliga a processar la informació i a
tractar-la per poder-ne fer ús.
Part 3. Posterior a la fase d’observació
1. Contrasta, valida i fonamenta la solució o la hipòtesi pensada:
Per una banda, la organització del treball a l'aula crec que ha de ser en forma de treball cooperatiu. L'objectiu
d'utilitzar aquesta metodologia de treball és potenciar certs aspectes
que amb el treball individual queden desatesos o es tracten en menor
mesura. A grans trets, es preten crear un millor ambient d'investigació,
facilitar el treball autònom, ajudar a generar un procés pròpi
d'aprenentatge a cada alumne (s'ha observat que el treball cooperatiu
afavoreix el conflicte sociocognitiu), fomentar la cooperació, millorar
el rendiment, desenvolupar un pensament crític i la creativitat.
Socialment, s'observa que hi ha un major grau de relaxació davant la
matèria, una pèrdua de la por per dir-ho d'alguna manera. També s'ha
observat que millora la confiança personal tant per la millora de les
relacions de grup i la creació d'una interdependència positiva entre els
membres com per la general millora acadèmica (P. Gavilán, 1999; Rabadán, 1999).
Alhora, el model didàctic proposat és el constructivista (Sanmartí, 1993; Nelson 2006). En aquest model, la meva hipòtesis es centraria en els estatges finals, en la síntesi o en l'aplicació (segons com acabem definint les unitats didàctiques).
La meva proposta d'utilitzar la narrativa com a eina didàctica en ciències no és nova (p.e. Vega, 2003; Fernández Antelo, 2010) ni tampoc són desconegudes les seves virtuds, com per exemple la contribució a la comprensió de la natura i al pensament crítics o la millora en la construcció del coneixement, a part de l'evident treball de les capacitats creatives de l'alumne (Oliveira i Serra, 1992). La meva proposta és una solució a un problema observat durant la meva estada al centre: com hem comentat a l'analisi dels resultats de les activitats, vam observar que l'ús d'eines que impliquin un grau de creativitat (en el nostre cas, exposar un pòster), permetia a l'alumne de treballar les seves aptituds artístiques en l'elaboració del material, però que en canvi no hi havia un processament correcte de la informació ja que en la majoria de casos es limitaven a copiar la informació directament d'internet.
La solució a la hipòtesi plantejada, com he esmentat anteriorment, és que l'elaboració d'un relat (entès com a meta comuna de caràcter artístic) que hagi de contenir part dels continguts treballats, forçarà a l'alumne a processar correctament aquesta informació i per tant, en millora l'aprenentatge. Alhora, crec que pot ser una eina de motivació que retroalimenti aquest procés d'aprenentatge.
2. Aclareix termes.
Treball cooperatiu: Manera de treballar a l'aula en petits grups al voltant d'una o varies activitats, estimulant la interdependència positiva i l'esperit de grup, assolint conjuntament els objectius de manera, en definitiva, cooperativa.
Docència expositiva: Manera d'ensenyar totalment oposada al treball cooperatiu: basada en l'explicació del professor de forma magistral, sense interacció amb l'alumnat i amb una passivitat absoluta del mateix.
Meta comuna de caràcter artístic: Segurament hi hauria una manera millor d'anomenar aquest concepte. Jo ho entenc com l'establiment d'un treball final que tingui la capacitat d'aplicar els conceptes treballats i servir per motivar al grup, des d'una òptica artística i per tant creativa.
Motivació: Dit ras i curt, crec que és l'eina d'aprenentatge més important de la qual disposem els docents. O potser millor: diria que és l'engranatge que permet el funcionament de qualsevol activitat plantejada.
3. Materialitza de forma concreta una alternativa d'actuació a l’aula fonamentada per la recerca educativa.
La meva idea és que hi hagi un treball cooperatiu. Com he pogut observar en gran part del material consultat, a nivell motivacional hi ha una clara millora en aquests ambients, alhora que l'aprenentatge és molt més significatiu i al ser compartit per tots els membres del grup, més equitatiu. Alhora, he observat que el fet d'establir una meta comuna a tot el grup en forma de treball final genera una motivació extra en tot el grup. El treball que tenia intenció de presentar tenia un fort component competencial, malgrat no deixar de banda els continguts.
En el meu cas, com he comentat al punt anterior, la idea que tinc és fer que els alumnes un cop hagin acabat el tema hagin d'escriure cooperativament un relat que parteixi d'una de les situacions personals presentades (es tracta de la unitat de les malalties genètiques hereditàries i per tant, hi ha material de sobra) però que també incorpori part de la matèria treballada.
La meva idea és que hi hagi un treball cooperatiu. Com he pogut observar en gran part del material consultat, a nivell motivacional hi ha una clara millora en aquests ambients, alhora que l'aprenentatge és molt més significatiu i al ser compartit per tots els membres del grup, més equitatiu. Alhora, he observat que el fet d'establir una meta comuna a tot el grup en forma de treball final genera una motivació extra en tot el grup. El treball que tenia intenció de presentar tenia un fort component competencial, malgrat no deixar de banda els continguts.
En el meu cas, com he comentat al punt anterior, la idea que tinc és fer que els alumnes un cop hagin acabat el tema hagin d'escriure cooperativament un relat que parteixi d'una de les situacions personals presentades (es tracta de la unitat de les malalties genètiques hereditàries i per tant, hi ha material de sobra) però que també incorpori part de la matèria treballada.
La recollida de la
informació que em permetés d’obtenir dades per analitzar la faria per mitjà d’una
enquesta final, a on intentaria detectar el grau de motivació envers a l’escriptura
del relat i per l’altra per mitjà d’observació directa tant del relat en si (a
nivell de grup de treball) com dels resultats de l’avaluació (a nivell
individual). En aquest sentit, el que es buscarà serà intentar avaluar si hi ha
hagut una comprensió dels continguts treballats.
Part 4. Posterior a la fase d’intervenció acompanyada
1. Com has inclòs la teva alternativa dins d’alguna de les teves unitats didàctiques?
Dins de la UD que hem dissenyat conjuntament amb el meu company de pràctiques, vam introduir l'activitat de l'escriptura d'un relat al primer cicle didàctic dels tres que configuraven la UD.
D'aquesta manera, els alumnes que al primer cicle didàctic treballaven l'herència dels caràcters, van començar per veure un vídeo o llegir un text (segons el grup de treball) a on se'ls hi presentava una situació social conflictiva a causa d'una malaltia de caràcter genètic. Així, s'introduïa la malaltia i alhora es plantejava un context social a partir del qual es crearia el relat. La idea principal, és que els alumnes aprofitin aquest context social per bastir la part literària del relat, és a dir, la història. Aleshores, es pretén que s'aprofiti que es parla d'una malaltia que els hi és familiar (l'estaran treballant paral·lelament a classe per mitjà dels exercicis del dossier) per inserir dins d'aquest relat els conceptes científics que vagin apareixent a les classes. Aquesta activitat doncs, suposa l'activitat d'aplicació del cicle didàctic del primer bloc.
D'aquesta manera, els alumnes que al primer cicle didàctic treballaven l'herència dels caràcters, van començar per veure un vídeo o llegir un text (segons el grup de treball) a on se'ls hi presentava una situació social conflictiva a causa d'una malaltia de caràcter genètic. Així, s'introduïa la malaltia i alhora es plantejava un context social a partir del qual es crearia el relat. La idea principal, és que els alumnes aprofitin aquest context social per bastir la part literària del relat, és a dir, la història. Aleshores, es pretén que s'aprofiti que es parla d'una malaltia que els hi és familiar (l'estaran treballant paral·lelament a classe per mitjà dels exercicis del dossier) per inserir dins d'aquest relat els conceptes científics que vagin apareixent a les classes. Aquesta activitat doncs, suposa l'activitat d'aplicació del cicle didàctic del primer bloc.
2. Així doncs, la pregunta de recerca que em plantejo pel meu ciclet (no pel TFM) és la següent:
L'ús del relat a classe de ciències afavoreix la motivació?
Per dur a terme d'activitat, elaboraré una wiki (wikispaces.com) per cada grup de treball de manera que sigui més útil dur a terme el treball cooperativament des de casa. Així, l'elaboració del guió es farà dividint cada un dels elements del mateix (temps, personatges, trama, etc) i seguidament, l'escriptura del relat es farà conjuntament.
Per analitzar l'afirmació i comprovar-ne la certesa, hauré d'obtenir evidències o indicadors que em permetin de validar aquesta hipòtesi. Per fer-ho, em basaré amb l'article de Cabanach et al. (1996) a on es fa una distinció molt clara de les diferents motivacions dels escolars i a partir de la qual, elaboraré un qüestionari que passaré a posteriori als alumnes per intentar obtenir dades que corroborin la meva hipòtesi inicial.
En aquesta enquesta, també hi afegiré els possibles biaixos que cregui que poden interferir en els resultats obtinguts.
De cara al TFM, a part de la motivació hi afegiré el processament de la informació. En principi, crec que amb les dades que obtindré d'aquesta enquesta, podré respondre a la pregunta del minicicle de recerca-acció que proposo.
L'ús del relat a classe de ciències afavoreix la motivació?
Per dur a terme d'activitat, elaboraré una wiki (wikispaces.com) per cada grup de treball de manera que sigui més útil dur a terme el treball cooperativament des de casa. Així, l'elaboració del guió es farà dividint cada un dels elements del mateix (temps, personatges, trama, etc) i seguidament, l'escriptura del relat es farà conjuntament.
Per analitzar l'afirmació i comprovar-ne la certesa, hauré d'obtenir evidències o indicadors que em permetin de validar aquesta hipòtesi. Per fer-ho, em basaré amb l'article de Cabanach et al. (1996) a on es fa una distinció molt clara de les diferents motivacions dels escolars i a partir de la qual, elaboraré un qüestionari que passaré a posteriori als alumnes per intentar obtenir dades que corroborin la meva hipòtesi inicial.
En aquesta enquesta, també hi afegiré els possibles biaixos que cregui que poden interferir en els resultats obtinguts.
De cara al TFM, a part de la motivació hi afegiré el processament de la informació. En principi, crec que amb les dades que obtindré d'aquesta enquesta, podré respondre a la pregunta del minicicle de recerca-acció que proposo.
3. Especifica les variables a estudiar.
La variable a estudiar és la motivació. Ara bé, aquesta no l'estudiaré com a tal sinó que la subdividiré en diferents motivacions (segons Cabanach, 1996) per poder fer un estudi per parts que em permeti detectar quines motivacions genera (o fa disminuir) l'ús del relat a classe de ciències.
Part 5. Posterior a la fase d’intervenció autònoma
1. Quines evidències has recollit?
Per respondre a la pregunta de recerca del meu ciclet, he recollit les evidències referents a les preguntes de l'enquesta, separades en preguntes obertes i tancades que valoraven l'aparició de diferents tipus de motivacions un cop realitzada l'activitat que es proposa.
El resultats obtinguts es mostren a la taula següent:
El resultats obtinguts es mostren a la taula següent:
2. Com contrastaries la teva hipòtesi de partida amb les evidències obtingudes?
La meva hipòtesi de partida era que amb l'escriptura del relat apareixien diferents tipus de motivacions als alumnes.
Sense voler entrar a fer un anàlisi profund dels resultats (això ja queda recollit al meu ciclet i al TFM), es pot observar que hi hauria hagut un efecte motivador de l'escriptura del relat, si bé no s'ha repartit igualment al llarg de tots els tipus de motivació estudiats. Per tant, la hipòtesi de partida es compliria parcialment. Certament, agraeixo ara que ja he fet l'anàlisi, d'haver inclòs els biaixos, ja que d'altra manera m'hauria pogut trobar amb uns resultats enganyosos i que subestimessin la potencialitat de l'eina.
3. Quins aspectes han funcionat bé de la teva proposta? Sense voler entrar a fer un anàlisi profund dels resultats (això ja queda recollit al meu ciclet i al TFM), es pot observar que hi hauria hagut un efecte motivador de l'escriptura del relat, si bé no s'ha repartit igualment al llarg de tots els tipus de motivació estudiats. Per tant, la hipòtesi de partida es compliria parcialment. Certament, agraeixo ara que ja he fet l'anàlisi, d'haver inclòs els biaixos, ja que d'altra manera m'hauria pogut trobar amb uns resultats enganyosos i que subestimessin la potencialitat de l'eina.
Crec, a partir de les observacions a l'aula i les respostes de les enquestes, que als alumnes els hi ha agradat l'activitat en general. L'aspecte que més es destacava era el de la generació d'empatia, que m'ha sorprès gratament. Molts alumnes a les respostes obertes (concretament quan se'ls hi demanava de què els hi havia servit fer el relat) feien referència a aspectes empàtics, tals com que els hi havia servit per posar-se a la pell dels malalts, que havien entès millor la situació dels malalts i que els havia conscienciat. D'aquesta manera, aquesta petita sorpresa final crec que ha estat el punt que ha funcionat millor de la proposta, que s'ha vist damnificada pels problemes que es comenten a continuació.
4.Quins aspectes es podrien millorar?
Francament, crec que el taló d'Aquiles de la proposta ha estat la temporització i la planificació de la unitat en si, que ha afectat molt al desenvolupament de l'activitat. Aquesta melositat temporal ha fet que els alumnes no tinguessin el temps que s'hauria desitjat per dur a terme l'activitat (vam haver d'avançar la presentació dels relats unes sessions) i que alhora, es veiés molt reduït el nombre de conceptes que podien incorporar al relat. Un altre aspecte a millorar és el tema de l'ús d'una wiki, ja que com que els alumnes no hi estaven acostumats, els hi costà molt de començar i quan ho van fer, aleshores el treball cooperatiu no va acabar de funcionar. De fet, una altra cosa que caldria millorar és la gestió del treball cooperatiu: crec sincerament que vam dur a terme una bona tasca, però a causa de la falta de costum dels alumnes no vam obtenir els resultats esperats.
Bibliografia
Cabanach, R; Valle, A.; Núñez, J.C. I González-Pineda, J.A (1996). Una aproximación teórica al concepto de metas académicas y relación con la motivación escolar. Psicothema, 8(1), 45-61
Fernández Antelo, M. (2010) ¿Cómo enseñar Conocimiento del Medio a través de los cuentos?. Tejuelo, 4:32-42.
Gavilán, P. (1997). El trabajo cooperativo: Una alternativa eficaz para atender a la diversidad. Aula de Innovación Educativa, 85: 68-71
Rabadán, J.M.; Martínez, P. (1999). Las actitudes en la enseñanza de las ciencias: aproximación a una propuesta organizativa y didáctica. Revista Alambique 22
Nelson, J. (2006). Learning Cycle Model of a Science Lesson. The Physics Teacher, 44: 396-397
Sanmartí, N. (1993). Hi ha diferents maneres d'aprendre ciències?. Guix, 185: 4-7
Oliveira, M.; Serra, P. (1992). La creatividad, el pensamiento crítico y los textos de ciencias. Tarbiya 36: 59-80
Vega, A. (2003). El día y la noche en los cuentos. Currículum, 16: 61-73
